Tot sobre el Ramen
Tot i que el ramen és avui en dia un dels plats més icònics i representatius de la gastronomia japonesa, els seus orígens expliquen una història d’intercanvi cultural i evolució culinària. Aquest popular plat de fideus té, en realitat, arrels xineses i va ser adaptat al Japó a principis del segle XX, convertint-se amb el temps en un símbol de la cuina japonesa moderna. El ramen, tal com el coneixem avui, va començar el seu viatge al Japó gràcies a la influència d’immigrants xinesos. A finals del segle XIX i principis del XX, era comú trobar als ports i barris xinesos del Japó petits llocs de menjar que oferien “shina soba”, que significa “fideus xinesos”. Aquests fideus, acompanyats d’un caldo senzill i alguns ingredients com porc o ceba, van cridar l’atenció dels japonesos i ràpidament van començar a ser adoptats al país.
La veritable transformació del ramen va ocórrer després de la Segona Guerra Mundial. Durant la postguerra, Japó va experimentar un canvi significatiu en la seva dieta, influenciada per l’arribada de productes estrangers, com la farina de blat, i per una necessitat general d’aliments econòmics i substanciosos. En aquest context, el ramen es va posicionar com un menjar ideal: econòmic, personalitzable i fàcil de preparar. Les bases xineses es van mantenir, però els japonesos van començar a desenvolupar variants regionals úniques, utilitzant ingredients locals i caldos més complexos, com el tonkotsu (caldo d’ossos de porc) o el miso.